Davant la presència d’una escriptura disgràfica, s’ha de detectar quina és la causa d’aquesta problemàtica. Hem de tenir present que quan parlem de disgrafia o “mala lletra” ens estem referint a la dificultat d’executar la grafia: dibuix, lletres i números i que resulta en escriptures illegibles, desordenades i mal estructurades.
Abans de procedir a la reeducació de l’escriptura, haurem de descartar d’altres problemàtiques com poden ser una dislèxia o problemes de visió que hauran de ser tractades pel professional corresponent abans o en paral•lel amb la reeducació grafoescriptural. Per exemple, de vegades amb la teràpia visual se soluciona la “mala lletra”, ja que era el problema de visió el que impedia al nen o jove escriure de forma hàbil i harmònica.
En l’acte d’escriure entren en funcionament diversos factors tant cognitius com grafomotors implicant un procés que, encara que per a un adult sembli fàcil, no ho és per l’infant que ha d’anar assolint i automatitzant una sèrie de requisits. Aquests estan en la base de l’escriptura i fan que aquesta es desenvolupi correctament produint una escriptura totalment funcional. És en el procés d’aprenentatge on poden sorgir les primeres mancances que porten l’infant a no desenvolupar un bon control de l’escriptura, que no s’assolirà de forma adient.
És aquí on entra la reeducació de l’escriptura, que detecta quines són les àrees que presenten dèficits i passa a corregir-les de manera que el nen/a recuperi l’escriptura que li correspón per l’edat.
La metodologia és amplia, llargament experimentada i s’adapta a la necessitat específica de cada nen/a o jove segons els aspectes que no s’han adquirit de forma correcta. Per això, en les sessions de reeducació es treballa:

• La posició del cos, la posició del full i la forma d’agafar el llapis o bolígraf.- Un primer pas per adquirir una bona base escriptural.
• Aprendre a situar la massa gràfica (l’escrit) sobre el suport (el full) mantenint les distàncies correctes entre lletres, paraules i línies.– Aquesta dificultat provoca una escriptura d’aspecte desordenat i brut, de difícil lectura.
• Treballar la motricitat fina mitjançant jocs i exercicis – Una bona motricitat fina farà que el nen/a tingui la suficient habilitat de dits i mans per fer els moviments que dibuixen les lletres.
• Treballar i agilitzar els segments implicats en l’escriptura: braç, canell, mà i dits, amb els corresponents exercicis físics i amb tècniques pictòriques i de macro-escriptura- Amb aquests exercicis, es relaxen les parts implicades en l’acte d’escriure evitant crispació i cansament de dits, mà, braç i espatlla.
• Aprendre el moviment del traç que duu a la forma correcta de les lletres, els seus punts d’inici i final, la seva situació en l’espai gràfic i la forma més adient d’enllaçar-les entre elles amb exercicis de pre-escriptura i escriptura– Amb això l’escriptura esdevé eficaç, ja que no es perd en moviments inútils que li restin fluïdesa i velocitat.

La tasca de la reeducació grafoescriptural la duu a terme la figura professional del Reeducador de l’Escriptura que té una formació específica la qual li permet intervenir de forma competent en les dificultats que presenta l’escriptura manuscrita i els problemes grafomotors que la provoquen. Les sessions de reeducació de l’escriptura tenen una freqüència setmanal (1 hora) on el nen/a o jove anirà recuperant una escriptura funcional, el gust per tota expressió gràfica i l’alegria i satisfacció que això comporta.
Haig de dir que la reeducació de l’escriptura també es pot aplicar a persones adultes que, per desconeixement de la problemàtica de la disgrafia, no van estar detectades ni tractades en el seu moment i han patit aquesta “mala lletra” durant molts anys. Quanta gent comenta que no s’entén la seva lletra!
En aquest article he parlat de la reeducació de l’escriptura disgràfica, en el proper us explicaré com prevenir-la. Fins aviat!!