En aquest article parlarem d’una problemàtica que cada cop és més freqüent entre els nens/nenes i joves, es tracta  de la “mala lletra” o també coneguda com a disgrafia. Aquesta cada cop està més present entre  l’alumnat  de les escoles preocupant  tant a pares com a mestres que, molts cops, es veuen impotents per recuperar en els seus fills i alumnes una escriptura  llegible, neta, eficaç i harmònica.

Però, què és la disgrafia? La disgrafia és un trastorn  específic  de l’aprenentatge en absència de  dèficit  intel·lectual i neurològic que afecta les funcions fonamentals de l’escriptura. Per tant es manifesta en la dificultat de reproduir  els signes alfabètics i numèrics. De vegades la disgrafia va acompanyada d’altres trastorns d’aprenentatge com poden ser la disortografia (relacionada amb les normes gramaticals) o la dislèxia (relacionada amb la lectura) però és totalment diferent d’aquests tant en les causes com en la seva presentació. Un nen disgràfic no necessàriament ha de tenir problemes pel que fa a la lectura i la gramàtica. Senzillament, amb la disgrafia no s’aconsegueix fer el traç de l’escriptura de forma acurada degut a una grafomotricitat que no s’ha desenvolupat com correspondria a l’edat.

Podem sospitar que els nostres nens/nenes o joves tenen disgrafia quan observem que l’escriptura és:

Illegible- No s’identifiquen les lletres perquè estan mal estructurades.

Bruta – S’observen lletres amb retocs, repassades excessivament o, fins i tot, guixades.

Desordenada – Hi ha dificultat en situar el text en el paper. No es respecten les distàncies dels marges, entre línies, entre paraules i entre lletres.

Direcció alterada– Les línies pugen i baixen de forma irregular.

Lletres complicades – Les lletres tenen traços innecesàris que entorpeixen la progressió i fluïdesa  de l’escriptura.

Lenta i feta amb dificultat o excessivament ràpida – El nen/a presenta molta inseguretat a l’hora de fer el traç i això li resta soltura i velocitat en el cas de la lenta,  i falta de control del traç en el cas de la ràpida.

Pressió alterada– El llapis s’agafa amb força excessiva i es pressiona massa a l’escriure. Això pot arribar a provocar dolor i espasmes en dits, mans i, fins i tot, braç.

Mala prensió del llapis o bolígraf – No s’agafen de forma correcta. Això va en detriment de la bona gestió dels moviments d’extensió i flexió dels dits, que són els que estan implicats en la inscripció de les lletres.

Totes aquestes dificultats a l’hora d’escriure provoquen en el nen/a o jove  angoixa, baixa autoestima, desmotivació i cansament físic que pot acabar en rebuig envers l’escriptura. És molt important  la detecció, avaluació i tractament d’aquest trastorn d’aprenentatge  ja que amb el temps tendeix a empitjorar i, juntament amb l’augment de exigències escolars cada cop més grans, pot desembocar en fracàs escolar.

Dir-vos, benvolguts pares, avis, mestres i professionals que esteu en l’entorn d’aquests nens i joves amb aquestes dificultats, que la disgrafia té solució. En parlarem en un proper artícle!